Per entendre Santi Vila
Tothom a la vida ha tingut un mentor, una persona que t’obre la porta al món i t’ofereix la seva mirada per poder entendre les coses. Aquell mestre de l’escola que no era com els altres perquè tocava temes diferents, aquella professora a l’institut que anava més enllà de les pesades classes teòriques, un catedràtic d’universitat que t’acull i et converteix en el seu deixeble, sobretot si la universitat és petita, ja que el contacte és més fàcil i sovintejat, o un empresari que creu en tu i en la teva potencialitat.
Els mentors, tutors, mestres o mecenes de referència ens deixen petja. Ens marquen. I encara que potser moltes vegades no hi estem d’acord o diferim de les seves idees, alguns dels seus apriorismes i prejudicis se’ns encomanen.
Dic això perquè no ens ha de resultar gens estrany que l’Honorable Conseller de Territori, Santi Vila, afirmi amb total convicció que el conflicte entre el Parlament i Govern de Catalunya amb l’estat espanyol el resoldrà el Tribunal Constitucional. Segons el titular de la cartera catalana d’infraestructures, el TC és neutral i la seva sentència posarà punt i final al conflicte entre Catalunya i l’Estat.
La premsa i l’opinió publicada catalana han preferit passar de puntetes la darrera provocació del polític de Figueres. Per què? Doncs perquè els mitjans catalans altra feina tenen amb com tractar l’afer Pujol i als opinadors de ponent enllà els sembla encara massa catalanista.
Aquesta humil politòloga s’ha preguntat d’on beu el nostre conseller per fer declaracions com les que ens té acostumats, posant sistemàticament aigua al vi, com li agrada dir a ell, o portant la contrària al propi President Mas. Doncs remenant i preguntant he trobat dues pistes per poder entendre la tremenda complexitat d’aquest polític en alça. Estiuejar a deu quilometres justos de Figueres ajuda a trobar respostes.
El seu mentor acadèmic, el nostre home és llicenciat en història per la Universitat de Girona, es diu Jordi Canal Morell, catedràtic d’Història a Girona i està especialitzat en el carlisme. Actualment treballa a París en un important centre de recerca gràcies al bon fer del govern espanyol via FAES, ja se sap que l’estat sempre és agraït amb els que col·laboren
Busquin a les webs de FAES i El Mundo i trobaran l’opinió sobre Catalunya i l’opinió política dels catalans del mentor de la promesa blanca convergent. Per a Jordi Canal el procés independentista és senzillament un deliri col·lectiu d’una societat corrupta i malalta. Només el nacionalisme espanyol ens pot curar d’aquest càncer. És a dir, si ens espanyolitzem del tot ens curem. En la línia de Joaquim Coll, el portaveu socialista de Societat Civil Catalana, però més hardcore.
De la influència de Jordi Canal sobre el titular de Política Territorial en donen bona mostra els seus sobtats canvis polítics. Com explica un exresponsable del partit i exregidor d’ERC a Figueres, Santi Vila va deixar de militar a ERC perquè no era prou d’esquerres i ell es considerava socialista. A finals dels 90, el protector universitari de Vila, avui col·laborador de la FAES, era proper al PSC i participava de la croada antipujolista de l’època. Cal dir que Jordi Canal ràpidament va contactar i treballar per als sectors més atrabiliaris del PSOE i de l’entorn guerrista. No ha d’estranyar gens l’evolució del mentor en qüestió: del guerrisme a l’aznarisme només hi ha un pam.
I ara ve el més important, si Santi Vila va abandonar la militància republicana i independentista perquè aquella ERC no era prou d’esquerres, com va acabar a CiU? I aquí és on apareix un nou mentor de l’exalcalde de Figueres: Ramon Miquel Ballart, més conegut per ser el propietari del gran grup de distribució alimentària Grupo Miquel Alimentació SA. Grupo Miquel és un monstre de la distribució alimentària que ha crescut des de l’Alt Empordà per tot l’estat amb la gestió de la franquícia Spar, amb centres majoristes com Gros Mercat o línies d’exportació com Sabor Español. A més la família Miquel o, com se’ls coneix a Figueres, els Germans Miquel, són amos i senyors de la Cambra de Comerç de Girona, que han dirigit des de l’ombra mitjançant el seu sempitern president Domènec Espadaler.
Diguem que l’actual Conseller simpatitza amb el Grup Miquel i de pas exerceix de responsable de Territori. Aquesta relació li ha portat alguns problemes amb Felip Puig, Conseller entre altres coses de comerç, ja que Vila ha donat llum verda a nous projectes de macro superfícies comercials amb l’oposició d’aquest. Vegeu com ho tractava l’ARA
La conversió miraculosa del nostre Conseller de Territori, d’ERC a CiU passant vertiginosament pel socialisme d’esquerres, es produeix per la via de la distribució comercial, i són moltes les veus a Figueres i a l’Alt Empordà que relacionen la seva meteòrica ascensió amb el poder que el Grupo Miquel té sobre CiU i Artur Mas. Només així es pot entendre la tolerància que Artur Mas té amb les sortides de to del responsable de Territori i el vel de silenci que la premsa gironina ha estès a CiU sobre la seva gestió al capdavant de l’ajuntament de Figueres.
L’influx dels Canal i Miquel es nota amb la seva persistència en fer la gara-gara al govern espanyol fins al punt de fer el ridícul dia sí i dia també. Cada cop que el Ministeri de Fomento perjudica els interessos de Catalunya, Vila els riu les gràcies. El fet de convidar al seu luxós casament al Casino de Peralada la ministra Ana Pastor i el seu marit forma part del guió. No és estrany que l’únic conseller que no hi va assistir fos Felip Puig. Una periodista madrilenya que estiueja a Formentera explicava a viva veu des de la terrassa del restaurant Ses arenals els comentaris sarcàstics que l’entorn de la ministra Pastor feia sobre el famós casament de Peralada i algunes situacions grotesques que allí es van produir davant la mirada atònita del President de Catalunya i el govern en ple. Aquesta és la visió que allí en tenen, però això no importa gaire quan es tracta de complir amb els amos. Lo primer és lo primer que diria Pich i Pont i ara el Grupo Miquel està entrant amb força al mercat espanyol.
La distribució comercial a gran escala no és amiga de grans canvis polítics i menys d’una suposada independència de Catalunya. Vila treballa per uns interessos que no semblen generals, més aviat defensa la unitat de mercat espanyol i acabar així amb el que la FAES anomena el minifundisme comercial. La mateixa unitat que el PP usa i n’abusa per enfonsar el model comercial català, obstacle a Catalunya per a la barra lliure per a l’especulació que comporten les grans superfícies comercials. En una conferència a la Cambra de Comerç de Barcelona la primavera passada va deixar ben clar a qui es devien les seves idees quan va defensar la proliferació de les grans superfícies.
El pas per tants partits diferents, la influència de les idees preconcebudes contra el catalanisme del seu mentor acadèmic i els interessos econòmics del Grupo Miquel ens poden ajudar a entendre la complexitat discursiva de la nova figura emergent de la política catalana. Però sobretot ens ajuden a comprendre que el caliu mediàtic del qual gaudeix el jove polític es deu a les brases publicitàries de la distribució comercial. Fins i tot un diari que pretén ser seriós com l’ARA ha sucumbit a la campanya de promoció del Kennedy empordanès dedicant-li un especial en el qual apareixia amb la seva parella passejant dos gossets moníssims.
Quan encara estem fent examen de consciència col·lectiu del que ha suposat el model de govern de la família Pujol per a Catalunya, els interessos de sempre es tornen a rearmar per posar les coses a lloc. Els interessos cal defensar-los i la casta extractiva treballa infatigablement per sufocar la revolta sobiranista. Si falla Duran sempre quedarà el conseller Vila. I si no, un altre, que de joves amb ganes d’estirar el coll n’anem sobrats i d’empreses amb ganes “d’ajudar-los” també.
Aurora Almendros
Politòloga
