Tothom sap que un diari i més
quan és d’abast local o comarcal bascula sobre tres eixos informatius: Tot allò que ve del món de la política
institucional via rodes de premsa, comunicats, fulls o revistes de partit, butlletins
i publicacions institucional, inauguracions, entrevistes, seguiment de càrrecs
electes i de tant en tant exclusives.
Aquesta part és previsible en gran part i té llacunes en determinades èpoques
de l’any quan cessa l’activitat ordinària de la política institucional
coincident amb les vacances d’estiu, les festes de cap d’any i les de primavera.
Dies en que part de la ciutadania de
Manresa i rodalies fuig esperitada en totes direccions.
Un segon bloc té a veure amb les
celebritats socials que en les seves activitats, festes, peripècies i canvis
familiars personals generen noticies al llarg de l’any, en el cas de Manresa es
redueix pràcticament a la família Tous i a les
correries de Sor Caram en el seu
estrany comportament de monja de clausura dedicada a la vida contemplativa
televisada i transmesa per tots els mitjans de l’Estat i que rarament trepitja
el monestir de Santa Clara.
El tercer correspon als successos
que en el nostre cas giren en torn als accidents de transit a l’interior del
cas urbà, als que genera la maleïda C-55 ajudada per la inactivitat
institucional i a la caiguda d’algun edifici deteriorat.
La resta ve a ser el farciment
del pollastre i tothom entén també que quan es produeix la confluència hipotètica, que mai ha succeït,
oi de combinar-se factors de tots tres àmbits les vendes es
disparen. Imagineu per exemple un assumpte que juntes un fet noticiable que
unís l’Ajuntament, la família Tous i sor Caram, això seria la bomba i la
fortuna del Regió7!
Que passa quan la ciutat viu en
un d’aquells períodes en que hi ha vacances, fugida de ciutadans, inactivitat
política institucional? ( no si val
parlar de grups trotsquistes o d’okupes
ja que ni els protagonistes –escassos-
ni els seus parents compren habitualment la premsa burgesa) A part de somiar en algun sorprenent
cataclisme físic o social que no afecti
la rotativa que habitualment no es produirà es tira de clàssics, les serps
d’estiu, les proves de selectivitat ( que entre juny i setembre aprova tothom)
explicades com les creuades del segle XII, la brutícia del casc antic, les
sempiternes obres del Kursal o la Reforma o la que toqui, parlar de la fira que
acampi en aquelles dates i sinó tirem d’arxiu i parlem de la C-55 que
pràcticament pel que fa al traçat no ha canviat des de 1808, d’aquí
l’ensulsiada del general Schwarz que amb els seus 4.000 homes amb canons,
cavalls i carros de càrrega van quedar empantanegats
a la carretera sense poder tornar el foc
dels sometents amb garanties impossibilitats de millorar la seva posició per l'estretor de la carretera. La resta són llegendes i contes de vella.
Doncs això ha fet enguany el
Regió7 treure al mig de la Setmana Santa
del congelador les dades i informacions
sorgides de la nostra Plataforma en els darrers mesos i refregir-les i
servir-les com uns nous informes que no aporten res de nou però que fan bullir
l’olla i sempre hi ha qui comprarà el
diari per si diuen alguna cosa nova. No ha estat el cas. És una pena. I encara
serà pitjor quan l’administració de torn els vengui qualsevol moto i aleshores
no ens consultaran i la donaran per bona tot aplaudint fins i tot amb les orelles, quan des de fa
mesos la única noticia és que l’àngel de la guàrda està fent hores extres a
dojo per evitar noves morts a la C-55 i els incompliments són absoluts.
http://www.regio7.cat/bages/2014/04/20/tram-c-55-castellgali-arriba/265125.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada