TEXT LLEGIT EL 20 DE DESEMBRE A LA C-55

La Plataforma no + morts a la C-55,  la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa i la ONG “Stop Accidents”, de nou mostra  la seva tristor i repulsa per la mort de la ciutadana Lidia Maria resident a la vila d’Abrera que el passat dia 6 de desembre va morir aquí mateix en accident de trànsit.

 Des d’aquest lloc les entitats convocants volem fer palès el nostre condol als familiars, amics i coneguts de la Lidia Maria i de nou fer evident el nostre enuig, ràbia i fàstic per la manca de seguretat en aquesta via, la C-55 que no solament és deu a la tradicional manca de cura de les autoritats del país sinó a una  criminal estratègia per mantenir els dividends de Ferrovial i Abertis a través de la  C-16.

Precisament aquesta mateixa setmana la revista d’economia Expansión assenyalava que la nova rebaixa al peatge de la C-16  forma part d’un nou pla econòmic i financer  entre Autema (Ferrovial i Abertis) i la Generalitat  amb el qual es busca augmentar el trànsit per l’autopista, fer créixer  els ingressos de l’empresa en concepte de peatges i disminuir les aportacions de la Generalitat en concepte de subvenció de la rebaixa dels  peatges i per la quantitat compromesa d’indemnització si no s’arriba a un nombre suficient de vehicles en transit. Compensació que l’any 2013 puja a més de  35 milions d’euros.

La manca de liquidat de l’empresa i els retards de pagament de la Generalitat  han forçat aquesta negociació vers un nou Pla que per tenir èxit ha de dissuadir els conductors d’usar la C-55 que forma part de la xarxa bàsica de carreteres i per fer-ho ,a part dels descomptes,  cal deixar la carretera com està des de fa 40 anys, o fins i tot fer més difícil la seva utilització amb mesures de tot tipus: tancament del carril d’incorporació, radars, rotondes, etc.

Segons aquesta informació la Generalitat acumula un deute de 98,27  milions d’euros  per l’aplicació de l’anterior acord, pràcticament el que val desdoblar  totalment la C-55.

La autopista infrautilitzada i amb un transit l’any passat de  13.877 vehicles diaris – menor que el que hi havia el 2007-  i que enguany sembla disminuirà encara  un 10 % més,  mentre la C-55 ultrapassa a diari els 30.000 vehicles.

Cal assenyalar que el total d’ingressos d’Autema  l’any passat va ser de uns  62 milions d’€, un 7,5% més que l’any anterior. Com s’explica aquest miracle? Molt fàcil un  57%  d’aquests diners es corresponen a compensacions de la Generalitat, és a dir pagades per tots nosaltres! Usem l’autopista o no. Cal dir que els beneficis de l’exercici foren de 32,18 milions! O dit d’una manera més clara el major ingrés de l’autopista ve de  les compensacions!

Així qualsevol fa negocis, oi? Ara és trist veure com la mateixa agenda del conseller de Territori està marcada per Autema i com la seva gestió més que la d’un polític ha esdevingut la d’adjunt dels consells d’administració  de Ferrovial i Abertis. I probablement, vistos els informes de la fiscalia en els casos Palau i AVE potser també la de comissionista del seu partit! El servei públic vers  el poble no sabem on para a hores d’ara...

I ahir mateix el conseller Vila va contraprogramar-nos  pujant a Manresa per explicar la part “positiva” del nou acord  amb Autema i per explicar propostes que encara que són pedaços  caldrà veure quan, com i de quina manera es fan efectius. Després de tants anys cal entendre el nostre escepticisme.

Fa massa temps  que una part de la societat civil de la Catalunya Central expressa amb ràbia i dolor  aquest estat de coses mentre la major part de les institucions callen i alguns encara ens critiquen per denunciar aquests  fets i aquest estat de coses propis d’una monarquia bananera. Altres es conformen cobrant l’IBI, gestionant les grues de la C-16 o rebent paneres per Nadal i cínicament culpen els conductors i no a la via dels accidents.

Mentre, en el tram Manresa – Abrera de la C-55 s’han produït  en els darrers anys:

1300 accidents amb víctimes comptabilitzats per el servei nacional de trànsit.

2300  persones víctimes d’aquests accidents.

101 víctimes mortals.

350 ferits greus.

301 accidents amb ferits greus o víctimes mortals.

444 persones han resultat ferides greus o víctimes mortals.

Les entitats No + morts a la C-55, Stop accidents i la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa de nou  ho recordem i ho volem denunciar públicament i potser  també judicialment,  a part que demanem la  sanció política ciutadana vers els responsables polítics.

Cal dir, a més,  que els objectius del nou Pla entre Autema i la Conselleria  basats en el transvassament de vehicles d’una via a l’altra no reeixiran  atès que els traçats de la C-16 i la C-55 no són pas del tot coincidents. També perquè  sinó es garanteix la connexió de la C-16 amb l’A-2 o es fa el desdoblament de la C-.55  el transit   Manresa-Barcelona i Barcelona-Manresa busca la connexió amb l’àrea metropolitana, el port, l’aeroport i les rondes i la mateixa interconnexió  entre les diferents localitats. O és que el conseller i Autema solament pensen en els esquiadors i boletaires del cap de setmana?  El conseller senyor Santi Vila, quan diu al parlament, que amb una baixada del peatge de la C-16, no  caldrà el desdoblament de la C-55, menteix i sap que menteix. I el mateix fan els seus assessors àulics i els seus escolanets de la coalició de govern presents al territori.

A més cal continuar reivindicant una inversió adequada  d’aquestes  terres que està  molt per sota de la mitjana amb inversió tant de la Generalitat de Catalunya com de l’estat espanyol.

Que les connexions ferroviàries i per carretera , pateixen un dèficit en freqüències, en la seva lentitud, amb infraestructures antiquades i amb uns horaris que semblen imposar als seus habitants una mena de toc de queda. Alhora ens trobem mancats de centres  logístics de distribució de mercaderies.

El senyor Santi Vila ha de respondre aquestes  qüestions en especial  si considera que podem continuar pagant el preu en vides humanes, ferits greus i l’alta sinistralitat que paguem, per la tossuderia del govern de la Generalitat de no desdoblar la C-55, de no executar el rescat de la C-16 i no invertir en seguretat per evitar els xocs frontals, col•locant News Jersey a tots els trams on tècnicament sigui possible a major glòria dels beneficis d’Autema.

EXIGIM

EL DESDOBLAMENT DE LA C-55 TRAM MANRESA/ABRERA

LA GRATUÏTAT TOTAL DE LA C-16 (AUTOPISTA)

LA IMMEDIATA COL•LOCACIÓ DE NEWS JERSEY A LA C-55

LA IL•LUMINACIÓ NOCTURNA (trams concrets)

LA REPARACIÖ DE LES TELES ANTI ESLLAVISSADES

 I QUE LA INSTAL•LACIÓ DE RADARS I ELS DESPLEGAMENTS POLICIALS  ES FACIN PER GARANTIR LA SEGURETAT I NO PER  RECAPTAR DINERS.

I ara per acabar i per recordar totes les víctimes mortals d’aquesta carretera us llegiré un poema que he escrit per aquesta oportunitat abans  de cloure l’acte amb els 3 minuts de silenci :

PER AQUESTS MORTS, ELS NOSTRES! / (DEDICAT AL CONSELLER SANTI VILA I ALS CONSELLERS PRECEDENTS)

A partir d’ara quan rebis una felicitació, una abraçada,

un premi, un afalac pensa en els que van morir,

quan siguis  en una recepció, reunit al despatx o al Parlament,

pensa en els que aquí van morir,

quan guanyis una votació o una elecció

i els teus t’honorin,

pensa en tots  els que aquí moriren.

Quan rebis aclamacions i surtis al balcó o a la tarima a saludar,

pensa en tots els que aquí van vessar la sang,

quan et trobis esperant a l’estació o a l’aeroport,

convindria que recordessis els que estem esperant els nostres morts,

Quan els periodistes et posin els micròfons  i les càmeres al davant

demanant que parlis,

recorda els nostres morts callats per sempre.

Quan signis acords que beneficien empreses i companyies sense ànima

I recullis part del benefici pels teus companys,

recorda els que van lliurar aquí la seva vida,

quan atorguis permisos i llicències i autoritzes negocis

pensa en aquells que estan morint per causa seva,

quan rebis noticia de les protestes i lamentacions

no parlis amb els servils o amb els teus amos

no enganyis a la premsa ja prèviament comprada,

imagina per un moment l’exercit de morts

plens de sang, rebentats, ajaguts a peu de carretera,

recorda’ls i descansa si pots i pensa  que tu els representaves,

però si malgrat tot pots encara descansar tranquil

en pau i sense recança

nosaltres  serem aquí  per recordar-te

aquests morts, els nostres morts,

i ni tu ni ningú no ens farà mai ni oblidar ni callar

LA VERITABLE RAÓ PER LA QUAL LA GENT HA DE CONTINUAR MORINT VA LA C-55!

https://www.facebook.com/PLATAFORMAC55/photos/pb.226462617380062.-2207520000.1418952856./1016284328397883/?type=1&theater


Prou clar,oi?

Seguint amb el nostre compromís i davant el nou accident mortal ocorregut el passat 6 de desembre, la PLATAFORMA CIUTADANA NO MÉS MORTS A LA C-55, la FAVM (Federació Associacions de Veïns de Manresa) i STOP ACCIDENTS CATALUNYA us convoca al tall de carretera al punt molt proper de l'accident per seguir reclamant les millores urgents i fer sentir les nostres legitimes reivindicacions tant de temps ajornades, i que donen el trist balanç des de l'any 2000 de 101 víctimes mortals a més de centenars i centenar de ferits en els seus 30 quilometres Abrera-Manresa. També agrairíem la seva difusió entre els vostres contactes.


La concentració consistirà en trobar-nos tots a les 16:15h al punt quilomètric 6 de la C-55, als accessos d'entrada del polígon industrial Can Vinyals Oest d'Olesa de Montserrat en direcció Barcelona.


A les 16:30 h. es tallarà el trànsit i es donarà la benvinguda a tots els presents, seguidament es llegirà un manifest conjunt de les tres entitats organitzadores i restarem allà fins a les 17:00 hores en record per la darrera víctima mortal, Lídia Maria G. B., de 46 anys i veïna d'Abrera, on donarem per acabat el tall amb unes paraules de comiat.

Pel que fa a l'aparcament, podeu aparcar fàcilment als carrers del polígon, a tocar a la C-55. Si tenim problemes d'estacionament, què esperem que no, serà senyal de que hi haurà molta gent i això, malgrat els entrebancs, és el què convé. Us agraïm per avançat la vostra assistència, comprensió i ajuda en la difusió.


JA N'HI HA PROU!!!!

LA DALLA' 55 nº 1 novembre de 2014

La C55 no té solució perquè CiU i el conseller tenen un problema que es diu 3% i FERROVIAL

Dilluns, 20 d'octubre de 2014
Territori i Sostenibilitat sotmet a informació pública l'estudi d'una nova carretera entre Riba-roja d'Ebre i la Granja d'Escarp

La nova via de comunicació, d’uns 27 quilòmetres de longitud, millorarà la mobilitat entre diverses poblacions de la Ribera d’Ebre i el Segrià

El pressupost estimat de l’obra és de 40 MEUR



El Departament de Territori i Sostenibilitat ha iniciat el procés d’informació pública de l’estudi informatiu i de l’estudi d’impacte ambiental d’una nova carretera entre Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre) i la Granja d’Escarp (Segrià), que permetrà millorar la mobilitat comarcal i l’accessibilitat de diverses poblacions. La nova via, que tindrà una longitud d’uns 27 quilòmetres, suposarà una inversió estimada en 40 MEUR.

Actualment, la comunicació entre Riba-roja d’Ebre i la Granja d’Escarp es du a terme mitjançant la C-12 (eix de l’Ebre) des de Riba-roja d’Ebre a Maials i la carretera C-45 de Maials a Serós. A partir de Maials, la carretera LV-7046 permet accedir a Almatret i a partir de Serós, la carretera LP-7041 permet arribar a la Granja d’Escarp. En total, aquest itinerari suma prop de 50 quilòmetres.

La nova carretera, molt reclamada pel territori, permetrà connectar més directament aquests municipis, escurçar aquests recorreguts, millorar les condicions en la conducció i dotar d’una altra sortida a Almatret, que només està comunicada per l’LV-7046. Així mateix, per a la població de Riba-roja d’Ebre, la carretera ara en informació pública dóna una nova comunicació cap al nord-est.

La secció de la nova carretera serà de 8 metres i estarà formada per dos carrils de 3,5 metres i dos vorals de 0,5 metres d’amplada. El traçat s’inicia al pont sobre l’Ebre de Riba-roja i finalitza en una rotonda de l’LP-7041, que dóna entrada a la Granja d’Escarp. A més dels municipis esmentats, també abasta els d’Almatret i Seròs. De sud a nord, podem distingir tres trams:

Tram sud: de Riba-roja d’Ebre - Almatret, de 8,7 quilòmetres de longitud. Aquest és el tram d’orografia més complex, en concret al sud d’Almatret, on s’arriba a un pendent màxim del 7%. En aquest àmbit, es preveu la construcció d’un fals túnel d’uns 190 metres.

Tram central: a Almatret, amb una longitud de 3,8 quilòmetres; part del seu traçat, uns 1,5 quilòmetres, es recolza sobre l’LV-7046. Posteriorment, enfila en direcció nord cap novament mitjançant una nova traça.

Tram nord: del nord d’Almatret fins a la Granja d’Escarp, amb uns 14,5 quilòmetres de longitud. Aquest tram salva la zona central de la serra de Picarda passant per la seva vessant est. A l’inici d’aquest tram, es preveu la construcció d’un pont sobre el barranc de la Vall de la Vila, amb una longitud d’uns 170 metres.

Aquest tram s’acaba en la rotonda existent situada a l’LP-7041, prop del Segre. La darrera part de la nova carretera fa també de variant de la Granja d’Escarp.

L'ESPIA A LA CASA DE LA VILA: El capitost del betum tergiversa els consells de la seva coach

Davant de la dual realitat que viu Maresa d'una banda una inoperant i fraterna oposició politica que s'autoanula  i per un altra una creixent contestació social de la qual aquesta Plataforma forma part  irreductuble i amb creixent influència mediàtica algú a la casa gran veient els mal preparats assessor va suggerir la contractació d'una coach local per veure quins consells operatius en forma de píndoles miraculoses per contrarrestar aquesta oposició:

Us assenyalaré els preceptes i la interpretació que aplica l'alcalde de Manresa:

1) Separi les persones del problema. Això implica veure d'encarar el punt de divergència o conflicte sense atacar les persones crítiques i veure com arribar a solucions. 

La versió que hom pot observar des d'alcaldia és just la contraria s'amaga o ignora el problema tant com és possible i finalment s'acusa a les persones o entitats crítiques de ser mal manresanes!

2) Cal concentrar-se en conciliar interesos col·lectius i no defensar posicions. Tots podem observar l'enrocament, la defensa d'opcions de partit i la nul·la voluntat de trobar solucions als problemes de ciutat.  És simptòmatic com s'acusa de fer política a ciutadans i entitats com si això fos un pecat! En realitat és un tic franquista voler imposar-se sobre els febles i doblar-se davant els poder fàctics.

3) Sigui creatiu i cerqui fòrmules noves  no les previstes anteriorment. Si sempre fem el mateix sempre obtindrem el mateix  resultat cal veure que aporten de positiu els crítics enlloc de voler-los callar! El consell jesuític de no fer canvis en els moments difícils és absolutament erroni.

4) Cal demanar als col·laboradors i assessors que utilizin criteris i arguments objectius.  Fer les coses perques un té la majoria o perquè sí fa impossible entendre els problemes  ni ajuda a saber-los quantificar i prioritzar. I enterboleix  la resolució de noves situacions conflictives. En aquestes ens trobem!

5) Si els adversaris o ciutatans descontents o crítics són prou poderososo la millor solució passa per cercar acords i pactes negociats. En canvi continua la política de negar, menystenir, mentir i ignorar i posar-se el tapa ulls acompanyat del mantra de que vivím en la millor ciutat del món.

6) Si els crítics de la societat no entren en el seu joc utilitzi estratègies  negociadores. I centris en els temes conflictius. Si es defensa o ataca com l'alcalde i utilitza fal·lacies formals i arguments contra persones cada cop que s'actua es perden vots i la confiança de part de l'electorat. Oi que ho diuen les enquestes que no publiquen? 

7) Tingui unes regles del joc clares, pròpies i evidents fins i tots pels seus adversaris. Conformar-se  en la idea que des de fa 50 anys les comunicacions són obsoletes no l'acrediten com a gestor en tot cas l'assenyalen com un pèsim gestor. I negar els problemes i deficiències per solucionar-les en el darrer moment acaben amb el poc prestigi personal.

8) No s'obsessioni pensant en qui va guanyant, aquesta és una pèsima manera d'avaluar la gestió política ja que converteix una part creixent dels votants en enemics a batre i aquests el voldran abatre a Vosté! Clar que potser l'alcalde i alguns regidors de Manresa analitzen les seves relacions conjugals i amb llurs fills tot preguntant-se qui va guanyant quan el senderi hauria de buscar que tots guanyin!

La coach ignoro si ha cobrat els seus serveis però camina desesperada entre els seus col·legues explicant el fracàs de la seva gestió!

MOBILITZA'T!

mai
Cal mobilitzar-se davant la desidia àtrofica dels corruptes i covards! Cal acabar amb la proptesta al bar on tota la força es perd per la boca. Cal deixar d'aconsellar als altres que cal fer i posar-se mans a l'obra. Altres ho fem però si les protestes no són grans, serioses. Si els corruptes no perden doblers i vots aquesta serà una llarga lluita d'incerts resultats. I potser la vostra inacció us portarà un dia l'incertesa, la por i el drama a casa. Aleshores no valdrà de res lamentar-se: els lladres, els cofoïs, les societats pantalla, els botiflers, no trepitjaran mai la C-55, ni mourant un dit: ells amb els seus cotxes amb xòfer, amb els seus helicopters i goril·les continuaran dinant i sopant als millors restaurant, continuaran visitant els puti-clubs pagant el poble i criant triples papades i pasant part de l'estiu en els iots dels capitalistes de casino, la fauna extractiva incapaç de fer cap negoci normal. Cal dir prou i actuar! No ens expliquis sopars de duro! No admetem excuses! Qui no fa res és objectivament col·laborador dels cleptocràtes! Moute i no t'equivoquis! I

L'INFORME DE LA FISCALIA EN EL CAS PALAU: ON FERROVIAL-ABERTIS -C!6- SUBVENCIONA CiU (PARTIT DEL CONSELLER SANTI VILA I DE L'ALCALDE DE MANRESA VALENTÍ JUNYENT DE MANRESA)

I així queda clar perquè el poble sobirà posa morts a l'asfalt de la C-55 mentre ABERTIS fa grans negocis amb la C-16 i els polítics untats callen i continuen afavorint el capitalisme extractiu!



http://www.abc.es/gestordocumental/uploads/nacional/peticion-caso-millet.pdf

DAVANT LA DARRERA MORT A LA C-55 MOBILITZACIÓ EL 13 DE SETEMBRE A LES 17:00

 13 de septiembre de 17:00 a 17:30

Lloc: C-55 Km 1,9 – enfront Centre de Jardineria Sant Bernat (terme Esparraguera)

Seguint endavant amb el nostre ferm compromís davant el nou accident mortal succeït el  dilluns 1 de setembre, l’ ASSOCIACIÓ CÍVICA PLATAFORMA CIUTADANA NO MÉS MORTS A LA C-55, la FAVM  de Manresa i STOP Accidents Catalunya, us convoquem al tall de carretera què en el mateix punt de l'accident vol fer evident el condol per la darrera víctima mortal i alhora per denunciar la passivitat del Conseller Santi Vila i de la majoria de polítics locals i  per seguir reclamant les millores urgents que acabaran definitivament amb aquesta sagnia: el total desdoblament de la C-55 i la gratuïtat de la C-16. 

La concentració consistirà en trobar-nos  a les 16:45 h a la C-55, en el punt quilomètric . 1,9,  a l'esplanada d’entrada del polígon que hi ha just enfront davant del  Centre de Jardineria Sant Bernat, a tocar del municipi d’Abrera. A les 17:00 h. es tallarà la carretera al trànsit i  es donarà la benvinguda a tots els presents, seguidament es llegirà un manifest conjunt de les tres entitats organitzadores i restarem allà fins  les 17:30 hores en record per la darrera víctima mortal, Juan Carlos G. A. de 46 anys i veí de Barcelona, on donarem per acabat el tall amb unes paraules de comiat.

Recomanem arribar al lloc de concentració abans de les 16:45h. per començar l'acte amb puntualitat. Si ho feu més tard no us assegurem que es pugui accedir per quedar tallats tots els accessos.

Pel que fa a l'aparcament, podeu aparcar als carrers del polígon industrial com indiquem en la foto que us adjuntem.

Us agraïm per avançada  la vostra participació, paciència i comprensió.

FERROVIAL I EL COMPLEXE BAGENC DELS COLONIALS!

Una de les més penoses circumstàncies que ha viscut el Bàges i que ha modulat el seu tarannà ha estat el fet de la implantació a mitjans del segle dinou de les colònies textils. Llargs horaris, tocs de queda, alienació, sometiment a l'autoritat i a l'esglèsia. Aixi mentre els miners i els pocs treballadors industrials s'afiliaven al sindicat únic i plantaven cara a la Patronal els colonials donàven gràcies a Dèu i a l'amo per tenir una caseta i un economat on tot el diner el tornava a recollir el patró. Mentre la CNT i els seus afiliats aconseguien amb la vaga de la Canadenca  del 1919  les vuit hores de jornada laboral al món de les colònies textils se'n treballaven 14 ó 15 amb una contaminació aeròbica i de soroll insuportable i els abusos sexuals eren el pa de cada dia. Malgrat això fins 1960 aquest model va perviure al marge dels avenços del segle XX emparats del franquisme. l'esglèsia i la guàrdia civil. Fins i tot els darrers llibres de les últimes supervivents d'aquest model productiu encara parlen de la bondat dels propietaris i de llurs famílies i de les dolonteries dels sindicalistes. Per això és normal el pòder i seducció que exerceix el model econòmic de Ferrovial al territori :


Subvencionen l'abadia de Montserrat, a sor Caram, a Ampans, a totes les autoritats, a les grues del RACC, al Montepillo  de San Cristobal, etc etc. El seu negoci abasta les carreteres, jardineria, la depuració d'aigues, la recollida d'escombraries i han entrat en el món sanitàRI.  Paguen dàdives als partits monàrquics de la Comarca i ara està clar que fins i tot controlen cara als pocs disidents aliens a l'esperit colonial les presons. Solament els hi queda -si és que no hi són ja apoderar-se del negoci propulsat per la C-55 les funeraries, els tanatoris i la gestió dels cementiris!   

Ferrovial és el nou model colonialista que imita el model de les colònies textils en un sistèma de democràcia molt imperfecta i corrupta per fer els seus negocis fàcils basats en la colusió d'interessos i l'amiguisme!

EL PENSAMENT I ELS MENTORS DE SANTI VILA; El conseller inoperant de Territori.

Per entendre Santi Vila

 

Tothom a la vida ha tingut un mentor, una persona que t’obre la porta al món i t’ofereix la seva mirada per poder entendre les coses. Aquell mestre de l’escola que no era com els altres perquè tocava temes diferents, aquella professora a l’institut que anava més enllà de les pesades classes teòriques, un catedràtic d’universitat que t’acull i et converteix en el seu deixeble, sobretot si la universitat és petita, ja que el contacte és més fàcil i sovintejat, o un empresari que creu en tu i en la teva potencialitat.

Els mentors, tutors, mestres o mecenes de referència ens deixen petja. Ens marquen. I encara que potser moltes vegades no hi estem d’acord o diferim de les seves idees, alguns dels seus apriorismes i prejudicis se’ns encomanen.

Dic això perquè no ens ha de resultar gens estrany que l’Honorable Conseller de Territori, Santi Vila, afirmi amb total convicció que el conflicte entre el Parlament i Govern de Catalunya amb l’estat espanyol el resoldrà el Tribunal Constitucional. Segons el titular de la cartera catalana d’infraestructures, el TC és neutral i la seva sentència posarà punt i final al conflicte entre Catalunya i l’Estat.

La premsa i l’opinió publicada catalana han preferit passar de puntetes la darrera provocació del polític de Figueres. Per què? Doncs perquè els mitjans catalans altra feina tenen amb com tractar l’afer Pujol i als opinadors de ponent enllà els sembla encara massa catalanista.

Aquesta humil politòloga s’ha preguntat d’on beu el nostre conseller per fer declaracions com les que ens té acostumats, posant sistemàticament aigua al vi, com li agrada dir a ell, o portant la contrària al propi President Mas. Doncs remenant i preguntant he trobat dues pistes per poder entendre la tremenda complexitat d’aquest polític en alça. Estiuejar a deu quilometres justos de Figueres ajuda a trobar respostes.

El seu mentor acadèmic, el nostre home és llicenciat en història per la Universitat de Girona, es diu Jordi Canal Morell, catedràtic d’Història a Girona i està especialitzat en el carlisme. Actualment treballa a París en un important centre de recerca gràcies al bon fer del govern espanyol via FAES, ja se sap que l’estat sempre és agraït amb els que col·laboren

Busquin a les webs de FAES i El Mundo i trobaran l’opinió sobre Catalunya i l’opinió política dels catalans del mentor de la promesa blanca convergent. Per a Jordi Canal el procés independentista és senzillament un deliri col·lectiu d’una societat corrupta i malalta. Només el nacionalisme espanyol ens pot curar d’aquest càncer. És a dir, si ens espanyolitzem del tot ens curem. En la línia de Joaquim Coll, el portaveu socialista de Societat Civil Catalana, però més hardcore.

De la influència de Jordi Canal sobre el titular de Política Territorial en donen bona mostra els seus sobtats canvis polítics. Com explica un exresponsable del partit i exregidor d’ERC a Figueres, Santi Vila va deixar de militar a ERC perquè no era prou d’esquerres i ell es considerava socialista. A finals dels 90, el protector universitari de Vila, avui col·laborador de la FAES, era proper al PSC i participava de la croada antipujolista de l’època. Cal dir que Jordi Canal ràpidament va contactar i treballar per als sectors més atrabiliaris del PSOE i de l’entorn guerrista. No ha d’estranyar gens l’evolució del mentor en qüestió: del guerrisme a l’aznarisme només hi ha un pam.

I ara ve el més important, si Santi Vila va abandonar la militància republicana i independentista perquè aquella ERC no era prou d’esquerres, com va acabar a CiU? I aquí és on apareix un nou mentor de l’exalcalde de Figueres: Ramon Miquel Ballart, més conegut per ser el propietari del gran grup de distribució alimentària Grupo Miquel Alimentació SA. Grupo Miquel és un monstre de la distribució alimentària que ha crescut des de l’Alt Empordà per tot l’estat amb la gestió de la franquícia Spar, amb centres majoristes com Gros Mercat o línies d’exportació com Sabor Español. A més la família Miquel o, com se’ls coneix a Figueres, els Germans Miquel, són amos i senyors de la Cambra de Comerç de Girona, que han dirigit des de l’ombra mitjançant el seu sempitern president Domènec Espadaler.

Diguem que l’actual Conseller simpatitza amb el Grup Miquel i de pas exerceix de responsable de Territori. Aquesta relació li ha portat alguns problemes amb Felip Puig, Conseller entre altres coses de comerç, ja que Vila ha donat llum verda a nous projectes de macro superfícies comercials amb l’oposició d’aquest. Vegeu com ho tractava l’ARA

La conversió miraculosa del nostre Conseller de Territori, d’ERC a CiU passant vertiginosament pel socialisme d’esquerres, es produeix per la via de la distribució comercial, i són moltes les veus a Figueres i a l’Alt Empordà que relacionen la seva meteòrica ascensió amb el poder que el Grupo Miquel té sobre CiU i Artur Mas. Només així es pot entendre la tolerància que Artur Mas té amb les sortides de to del responsable de Territori i el vel de silenci que la premsa gironina ha estès a CiU sobre la seva gestió al capdavant de l’ajuntament de Figueres.

L’influx dels Canal i Miquel es nota amb la seva persistència en fer la gara-gara al govern espanyol fins al punt de fer el ridícul dia sí i dia també. Cada cop que el Ministeri de Fomento perjudica els interessos de Catalunya, Vila els riu les gràcies. El fet de convidar al seu luxós casament al Casino de Peralada la ministra Ana Pastor i el seu marit forma part del guió. No és estrany que l’únic conseller que no hi va assistir fos Felip Puig. Una periodista madrilenya que estiueja a Formentera explicava a viva veu des de la terrassa del restaurant Ses arenals els comentaris sarcàstics que l’entorn de la ministra Pastor feia sobre el famós casament de Peralada i algunes situacions grotesques que allí es van produir davant la mirada atònita del President de Catalunya i el govern en ple. Aquesta és la visió que allí en tenen, però això no importa gaire quan es tracta de complir amb els amos. Lo primer és lo primer que diria Pich i Pont i ara el Grupo Miquel està entrant amb força al mercat espanyol.

La distribució comercial a gran escala no és amiga de grans canvis polítics i menys d’una suposada independència de Catalunya. Vila treballa per uns interessos que no semblen generals, més aviat defensa la unitat de mercat espanyol i acabar així amb el que la FAES anomena el minifundisme comercial. La mateixa unitat que el PP usa i n’abusa per enfonsar el model comercial català, obstacle a Catalunya per a la barra lliure per a l’especulació que comporten les grans superfícies comercials. En una conferència a la Cambra de Comerç de Barcelona la primavera passada va deixar ben clar a qui es devien les seves idees quan va defensar la proliferació de les grans superfícies.

El pas per tants partits diferents, la influència de les idees preconcebudes contra el catalanisme del seu mentor acadèmic i els interessos econòmics del Grupo Miquel ens poden ajudar a entendre la complexitat discursiva de la nova figura emergent de la política catalana. Però sobretot ens ajuden a comprendre que el caliu mediàtic del qual gaudeix el jove polític es deu a les brases publicitàries de la distribució comercial. Fins i tot un diari que pretén ser seriós com l’ARA ha sucumbit a la campanya de promoció del Kennedy empordanès dedicant-li un especial en el qual apareixia amb la seva parella passejant dos gossets moníssims.

Quan encara estem fent examen de consciència col·lectiu del que ha suposat el model de govern de la família Pujol per a Catalunya, els interessos de sempre es tornen a rearmar per posar les coses a lloc. Els interessos cal defensar-los i la casta extractiva treballa infatigablement per sufocar la revolta sobiranista. Si falla Duran sempre quedarà el conseller Vila. I si no, un altre, que de joves amb ganes d’estirar el coll n’anem sobrats i d’empreses amb ganes “d’ajudar-los” també.

Aurora Almendros

Politòloga

ON DIUEN A-8 POSEU-HI C-16 I LA COSA ÉS FORÇA VERSEMBLANT

Màfies, monges, poders econòmics i polítics, donatius i els usuaris com hostatges davant el negoci  de les autopistes de peatge.


https://www.youtube.com/watch?v=qYrFXD9F0Eo

UN PROJECTE DE DESDOBLAMENT QUE DORM EL SOMNI DELS JUSTOS!

http://www.mcrit.com/euram/documents/docsManresa/DD_C55_Castellvell-Fruitos.pdf

Com aquest personatge dormint a la casa de la vila!

EL BÀSQUET A PUNT DE FER FALLIDA

Josep Vives ya prepara el concurso de acreedores en el Bàsquet Manresa 


Traje reluciente, zapatos brillantes, cuello blanco y corbata de seda son la fachada que oculta la gestión de la miseria. Josep Vives lo vuelve a conseguir, no hay dos sin tres, el Bàsquet Manresa finalmente es admitido para ser inscrito en la ACB. Ayer por la tarde la Calle Iradier lo hizo oficial, primero ante la FEB luego al club en cuestión para después hacerlo oficial públicamente. Desde estas líneas os explicamos la decisión de la Calle Iradier, basada en un cumplimiento sui generis dela normativa. Muchos van a quedar delatados en esta inscripción, el primero de todos Francisco Roca el nuevo Presidente de la ACB atropellado por el séquito de Eduard Portela en la Calle Iradier. De un Francisco Roca que predicaba la tolerancia cero hacia los clubes que no ofreciesen garantías de viabilidad económica a volver a lo que caracteriza históricamente a la ACB, el chanchullo administrativo, el correr un tupido velo y el seguir acumulando más pocilga y miseria digna de quién sufre el síndrome de Diógenes en el cuarto de las basuras de la Calle Iradier cuyas llaves tiene Esther Queraltó y que cada día huele mucho peor.

Ayer un periodista manresano, Oscar Herreros del programa Esports en Xarxa de Com Ràdio fue mucho más lejos. El Manresa la próxima temporada presentará un presupuesto de 400.000 euros para confeccionar tanto la plantilla como contratación del entrenador. Ya de por sí se va a volver a infligir el reglamento. El salario mínimo de un jugador ACB es de 60.000 euros brutos y el de un entrenador es de 147.000 euros brutos por temporada. Sólo con la contratación del entrenador el Bàsquet Manresa tendría 250.000 euros para confeccionar la plantilla. Parece insuficiente puesto que ya Josep Vives al preguntar por jugadores de LEB Oro de cara a asumir su contratación ya los descarta cuando observa que tienen un contrato de 30.000 euros brutos anuales, “uy eso es mucho dinero para nosotros” es la respuesta de un Josep Vives que tiene aún muchas sorpresas que darnos esta temporada y al que muchos clubes ACB están hasta las narices por su comportamiento muy parecido al de cualquier gorrón que va pidiendo cigarros a todo el mundo pero nunca se digna a comprarse un paquete de tabaco.

Tras admitirse la inscripción del Bàsquet Manresa en la ACB lo siguiente que tiene previsto Josep Vives en el Bàsquet Manresa es presentar la declaración de concurso de acreedores. Será a partir del mes de Octubre según se me ha reconocido por personas cercanas al Bàsquet Manresa. La explicación es muy sencilla, la deuda del club supera su activo patrimonial, es decir están en causa de disolución; la deuda del Bàsquet Manresa asciende a más de 5 millones de euros y el club no tiene liquidez ni activos. Fíjense si la situación es de tal gravedad que el pacto con la agencia de representación de jugadores U1st tras retirarse la denuncia de impago ante la FIBA por el caso de Bryan Cusworth fue el de encargarse la agencia de aportar los jugadores al primer equipo porque el club “sólo se puede permitir económicamente el alojamiento y la manutención de los jugadores”. Tal como leen.

Este es el regalo envenenado que nos ofrece de nuevo el séquito de Eduard Portela a la ACB. Mientras Francisco Roca comienza a ser señalado por algunos clubes, para el 18 de Julio se tiene prevista la Asamblea, es posible que algún club pida explicaciones. Primero saber el por qué no se ha ejecutado el aval presentado por el Bàsquet Manresa cuando ascendió el año 2007 tal y como os reconocimos desde este blog este pasado jueves. Algún club asegura “la situación es para que rueden cabezas en la sede de la ACB”. No conformes con esta explicación también van a solicitar que la Calle Iradier enseñe la auditoria del Gabinete GTAC sobre la situación económica del Bàsquet Manresa antes de aprobar su readmisión como un nuevo miembro. No habrá mucho ruido pero sí servirá para poner nervioso a Josep Vives en la Calle Iradier.

El baloncesto puede ser la cosa más importante de las menos importantes pero no es indispensable. Si un club no puede permitirse participar en la élite debe tener la suficiente valentía para dar un paso atrás y aunar esfuerzos para volver a dar dos adelante en el futuro. Lo que no puede admitirse es la entrada con calzador de un club. Y menos que se haga por el principio de territorialidad, por ser un equipo simpático catalán a pocos kilómetros de distancia de la Calle Iradier. La ACB está siendo irresponsable porque vuelve a repetir lo mismo que en el CB Valladolid pero con muchos más agravantes. Además no se debe olvidar que el Bàsquet Manresa solicitará la Ley Concursal después de solicitar y conseguir un aplazamiento con Hacienda y Seguridad Social y jugadores de los pagos pendientes. Equipo con el presupuesto deportivo más bajo de la historia de la ACB con apenas 400.000 euros. Imagen por los suelos y un patrocinador como La Bruixa d ’Or a la que le harán la de Blancos de Rueda en Valladolid para acabar huyendo por patas lo antes posible.


El capità enciam